#LeCtures d’estiu

  Comencem setmana amb bons propòsits… ja sabeu què llegireu aquest estiu? Nosaltres us proposem unes quantes #LeCtures per emportar-vos a la platja, a la muntanya, a la piscina municipal o al terrat de casa. Allà on sigueu, que no … Continua llegint

Històries inversemblants, en general

Un vídeo per introduir-vos al singular món d’Alasdair Gray.

Històries inversemblants, en general d’Alasdair Gray.


9788415539353_04_m
Històries inversemblants, en general  és una denúncia a l’opressió del poder, del fort sobre el dèbil a travès d’històries fantàstiques i metafòriques.

e-espadachin

Les il·lustracions afegeixen més enginy i intel·ligència a uns textos que et transportaran a mons molt diferents al nostre però que són clarament un reflexe del nostre.

Millor deixar crítics de tot el món parlar d’aquest magnífic autor:

«El llibre és una meravella d’enginy, una col·lecció variada i rica en què les habilitats de Gray com a artista visual i il·lustrador es col·loquen no només al costat, sinó més enllà dels productes de la seva fèrtil imaginació com a escriptor.»

The Washington Post.   

7-boxejador-dreta«El temperamental radicalisme, l’humanisme militant i un seguit de temes sexuals, lingüístics i estètics recurrents s’entrellacen en una prosa plena d’al·lusions amagades i innovacions brillants. Històries inversemblants, en general és una estructura gòtica dels mites, antics i fets a mida.»
London review of books.   

«Un dels grans creadors de la literatura fantàstica contemporània.»
El País.

«Les ficcions de Gray semblen habitar tots els possibles mons literaris, híbrids poderosos i incomparables.»
William Boyd.

«La ment de Gray és un lloc meravellós i densament poblat.»
The Scotsman.   

233

«Alasdair Gray creu en els llibres, i escriu llibres que desafien totes les fal · laces normes establertes per la indústria editorial occidental contemporània. […] Desafien la lògica i les expectatives.»
Ian Samson, The Guardian.

«Alasdair Gray és un dels escriptors vius més importants en llengua anglesa. La seva barreja satírica de realisme i fantasia i el seu ús compassiu de l’humor i la tristesa distingeixen les seves obres al concorregut camp de la literatura contemporània.»
Stephen Bernstein.

A dalt tot està tranquil

Per Laura Huerga.

A dalt tot està tranquil és el llibre de Raig Verd per excel·lència, és la marca de la casa, el nostre primer llibre, la nostra primera paraula. Què vull dir amb això? Bé, és molt senzill, no molta gent coneix la nostra editorial, ni qui som, ni què fem; però tothom coneix el Premi Llibreter. Un premi que s’ha establert com un premi de confiança, de qualitat; el llibre et pot agradar més o et pot agradar menys, però el llibre serà bo, no hi ha cap mena de dubte.

Durant aquest temps aquest llibre ha obtingut els comentaris més positius i més exaltats. I aquí podeu llegir-ne alguns:

«Aquesta és una novel·la de gran brillantor i subtilesa. Conté escenes d’una envoltant força psicològica…» The Independent.

«És una d’aquestes rares obres de ficció que tothom hauria de llegir. Està plena de vida i veritat, tot transmès a través d’una veu narrativa que es nega a permetre al lector allunyar-se’n ni un moment.» The Irish Times.

«El ritme de vida a la granja és el que és, al cap i a la fi, i aquesta obra de Gerbrand Bakker el sap capturar d’una manera esplèndida»
Marina Espasa al Diari Ara.

«Crea un món propi on el lector pot refugiar-se» Jose Luis de Juan a El País.

«Descobrir un d’aquests escriptors, que són conscients que la seva obra no és una mercaderia sinó la més exquisida manifestació de la seva ànima, comporta sempre una enorme satisfacció.» Xavier SerrahimaEl Punt Avui.

«Una novel·la de tendresa continguda i humor lacònic.» J.M. Coetzee.

Aquest llibre ha venut 100.000 còpies a Alemanya i similar número a França, Anglaterra i Estats Units. És un llibre traduït a més de 20 llengües. Però el més important és que és un llibre molt bo. I no ho dic jo, crítics de tot el món dels diaris més reconeguts, premis de tots els països, fins i tot el Premi IMPAC en 2010 i encara més, diversos premis de llibreters a diferents països.

Alguna cosa ha de tenir, oi?

No tinc cap mena de dubte que aquest llibre és necessari. Ara mateix Gerbrand Bakker acaba de guanyar un altre Premi, l’Independent Foreign Fiction Prize amb el seu proper llibre que sortirà amb Raig Verd a l’octubre i del qual també ens sentim molt orgullosos.

Però sabeu què? Mentrestant el millor és que gaudiu dels meravellosos silencis d’aquest llibre, de les converses on és més important el que es calla que el que es diu, de la soledat ben entesa i dels meravellosos paisatges freds a una granja holandesa on aviat sereu com a casa.

Moo Pak

Per Laura Huerga.

Moo Pak és el llibre del que tothom parla però que gairebé ningú no coneix. Gabriel Josipovici és el seu autor, totalment desconegut al nostre país però aquesta és una injustícia que no hauria de durar molt. Aquests dies la premsa i el twitter s’han fet ressò de la magnífica traducció de Ferran Ràfols d’aquest escriptor anglès, amb el Premi Núvol de Traducció. Comentaris magnífics a llibres per llegir, elogis sincers (min.36), citacions fora de context, i fins i tot recomanacions que no ho semblen d’un llibre que remou el pensament i l’ànima.

Moo Pak

‘Moo Pak és vida, és literatura, és fantàstic.’ Fe de la llibreria L’espolsada.

‘Una obra plena d’encant i de frases remarcables.’ Joan Carles Girbés i el seu comentari al Diari Levante.

‘El millor que podem fer, sens dubte, amb aquest llibre de Gabriel Josipovici, que “deixa lloc al caos i […] malgrat tot funciona”, (pàg. 162), és capbussar-nos-hi de ple, alliberant-nos per complet de qualsevol mena de suggestió o partit pres, amb aquella fantàstica ingenuïtat infantívola que ens permet descobrir que tot és nou cada dia.’ Xavier Serrahima al racó de la paraula.

‘Hi ha tants llibres bons que es mantinguin inèdits? Doncs potser sí, perquè de tant en tant ens arriba a les mans una autèntica joia.’ És el cas de Moo Pak, de Gabriel Josipovici.
Vicenç Pagès Jordà al Punt Avui.

‘Perquè si a alguna cosa s’assembla Moo Pak és a una simfonia. Com si descobríssim una partitura amagada de Mozart, no podem evitar aixecar el cap un instant i dir: ‘Déu meu, com és que no n’havíem sentit a parlar mai, d’aquest llibre?’ ‘
Marina Espasa, Diari Ara.

També teniu el comentari del propi traductor, Ferran Ràfols al seu blog.

I tota la fitxa del llibre al nostre web.