La Casa Verda

La Mercè Foradada m’explicava, ben servits com estàvem un dia al Pachurri, que abans els vilanovins, quan sortien de la platja, aixecaven el cap i quan veien la Casa Verda, al passeig del Carme, ja tenien la referència certa per … Continua llegint

Entre dues llums

Pep Bertran és un escriptor com cal. Molt primerenc encara, va guanyar el premi Just M. Casero, una autèntica pedrera literària, amb La Ribera (Empúries, 1996). I tot seguit, ves per on, va deixar córrer l’escriptura. Tenim la sort que … Continua llegint

Galtes de perdiu

Per Roger Costa-Pau, El Punt Avui.

El 1993, el poeta Albert Roig va publicar una antologia a l’editorial Montflorit que va titular, amb tota la seva diguem-ne potència tortosina, L’orgull de ser pocs. Allí hi apareixien una bona colla de bons poetes de la terra, entre els quals Andreu Subirats (Tortosa, 1968), que en aquell moment encara no tenia cap llibre al carrer. Un dels poemes era “A bell ull, l’horta estesa, la feresa”, i pertanyia a un volum titulat Les galtes de perdiu. En el volum que teniu a les mans s’hi recull aquest llibre esmentat i quatre més –Ull entorn, On vas a peu, Les galtes de perdiu, Diwan d’Abu-Bakr i A pams–, escrits, dits, recitats i reescrits durant més de vint-i-cinc anys. Poesia de foc lent, lentíssim, que ensenya a cor obert els seus matisos de progressió de la joventut cap a la maduresa. I no cal jurar, en aquest sentit, que el de Subirats és un dels pocs casos, en aquest país de vegades tan escarransit, en què ha prevalgut de totes totes l’obra –l’obra en majúscules– per damunt d’aquesta cosa tan cobejada que és la confecció mil·limètrica de la carrera literària, la sempre menyspreable batalla per aconseguir guanyar la cursa de torn i la supeditació a la dinàmica d’anar acumulant faixes, guardons i estatuetes de premis a l’estanteria de sobre el capçal del llit.galtesperweb1-203x300

L’aparició de Galtes de perdiu és una boníssima notícia, doncs, no només per a la literatura, per a la poesia i per als que en són lectors, sinó també per al que podríem dir-ne la constatació que aquesta manera de fer de què parlàvem i que s’ha anat imposant com a flagrant i com l’única possible doncs és tan poc universal i tan desnerida com el fet de posar-se unes espardenyes d’espart un dia de pluja insistent… En efecte: “La carn vol carn, / l’ànima, / carn i peix, / i molta fruita.” O encara més coses sobre això: “Per ballar amb hipocresia / ens podem posar disfressa / entrar al ball sense cap fressa / i del braç de covardia / intentar fer viure el dia / aparentar sempre la pressa / creure amb bellesa confessa / i encertar sempre la tria.”
La poesia d’Andreu Subirats té un component fort d’oralitat. Però cal entendre bé les coses: no es tracta d’una poesia feta o escrita únicament i exclusivament per ser dita, que també, sinó de tota una altra cosa. Podria semblar mal dit, però la de Subirats és una poesia fent-se, dient-se, sentint-se, parlant-se, commutant-se, escoltant-se i vivint-se de manera constant. En tindreu una prova tan sols llegint uns pocs versos del llibre Ull entorn, el seu primer volum publicat, perquè el poeta l’ha anat polint i retocant des de la seva primera escriptura. És un dels immensos avantatges de la no precipitació, com també del sentit de la construcció en moviment.
El poeta diu la realitat que furga, no només la que veu; el seu paisatge és un paisatge amb arrels, decididament viscut, per això també pot satiritzar-lo, si s’escau… Amb l’arma esplèndida de la llengua, “buscant l’essència lèxica”, el poeta pot ser alhora juganer, sarcàstic, estupefaent i rebel. Doncs sí: aquestes Galtes de perdiu podrien ben ser com un avalot que ara ve fiblant.

 

Fitxa del llibre

Les microeditorials fan front a la crisi

“Les microeditorials fan front a la crisi. Bons llibres, qualitat i honestedat per enfrontar-se al Goliat dels grans grups editorials. Una aposta de risc.

Potser els temps de crisi no siguin temps de gegants. Potser els temps de crisi siguin temps de petits mortals disposats d’arriscar fins a l’últim dels seus cèntims per allò en el que creuen. I allò en el que creuen bé pot ser un llibre.”

Laura Fernández. Tendències. El Mundo. 14 de març de 2013.

Herois i heroïnes

“Gràcies al twitter he descobert el món de les petites editorials. És un món inhòspit, ple de perills, on fa fred i te’n vas a dormir sense saber si demà et despertaràs.

Però els herois i heroïnes dels #petitseditors travessen el desert com uns hobbits valents disposats a arribar a Mordor i plantar cara a l’ull que tot ho veu: el dels mercats.”

Maica Meseguer fa un comentari magnífic al programa Ex Libris de Ràdio Cardedeu.