L’escombra del sistema

Per Aniol Rafel.

Submergits com estem en un tsunami de novetats, informació efímera i lluita aferrissada per una mica de visibilitat, que un llibre arribi a ser notícia i destaqui una mica és molt difícil. Si el llibre en qüestió ha estat publicat per una editorial petita, independent i amb tot just sis mesos de vida passem a parlar d’un miracle. Però potser era justament un miracle el que calia per començar a corregir un greuge històric. Que no es pogués llegir en català un autor com Foster Wallace, considerat un dels narradors contemporanis més importants encara avui, col·locava la nostra llengua a segona divisió. COBERTA LESCOMBRA LLOM OK def.indd“No disposar de cap dels seus títols en català era el símptoma d’una anomalia preocupant”, escrivia Pere Antoni Pons a l’ARA. I heus aquí que un llibre de 600 pàgines que desprèn exuberància narrativa ha aconseguit el que semblava impossible: posar d’acord a mitjans tan diferents com el TeleNotícies i L’Avenç, el diari ARA i el digital NúvolEl Periódico i elVia Llibre del Canal 33, la revista Sonograma i El Punt Avui, per no parlar de webs com Vull un festuc i L’illa dels llibres. Per exemple, diu Vicenç Pagès a L’Avenç que “només tenint traduccions modèliques de llibres com aquests podem aspirar a tenir una literatura plenament contemporània”. Xavier Cortadellas, a El Punt Avui, afegeix que “era una vergonya que en català no tinguéssim cap obra seva fins avui. Però ha valgut la pena esperar només per tenir l’envejable traducció de Ferran Ràfols Gesa, impecablement ben editada per Edicions del Periscopi”. La traducció que signa Ferran Ràfols és, en efecte, modèlica, i hi ha tingut molt a veure, és clar. Ell mateix ho explica al seu blog, La màquina de fer llibres. David Foster Wallace és considerat també una de les veus més crítiques amb l’actual sistema polític i social, i és en aquesta línia que la llibretera Marina Porras diu a El Matí que “amb una violència irònica i un domini absolut de la força narrativa, en fa una anàlisi [del sistema] tant profunda que ja voldrien alguns sociòlegs”. També s’hi refereix Carme Miró a la revistaSonograma quan diu que “Foster Wallace exposa, no sempre de forma directa, les seves preocupacions ètiques, les contradiccions existencials i ho fa com un tornado, seduint el lector amb una força d’incalculable desproporció, provocant rialles sardòniques”. I és que, a més, L’escombra del sistema és ”Exuberant, imprevisible i molt divertida” (Jordi Nopca, diari ARA), un “laberint admirable” de “força huracanada” (Sergi Sánchez, El Periódico), “un cop de puny sobre la taula” (Eudald Espluga, Núvol), “un festival de la intel·ligència” (Vicenç Pagès, L’Avenç). Probablement per tot això el llibre ha estat un dels grans recomanats per llibreries d’arreu del país i avui el lector en català pot gaudir de la narrativa de Foster Wallace en la pròpia llengua. Una vergonya menys.

La paraula encesa

Per Isabel Monsó (Viena Edicions).

Aquest país és curiós per moltes coses, però una de les que em continua sorprenent (potser perquè hi topo molt sovint) és que la proporció entre la gent que llegeix  poesia i la gent que intenta practicar-la no sembla lògica. Hi ha centenars de poetes que envien originals, que es presenten a premis, que volen publicar… i, en canvi, les vendes de llibres de poesia, fins i tot d’autors reconeguts (llevat d’escassíssimes excepcions), són extraordinàriament minses; tant, que gairebé fa vergonya.

Paraula encesa coberta

Potser per intentar equilibrar la balança, ara fa un parell d’anys vam parlar amb Pere Ballart i Jordi Julià, tots dos professors de la UAB i apassionats lectors i crítics de poesia, sobre la possibilitat de fer una antologia de poesia catalana dels últims cent anys, una empresa titànica en què han invertit una quantitat d’hores incomptables i per la qual (em temo) s’han guanyat l’enemistat d’alguns poetes i, per acabar-ho d’arrodonir, molt probablement mai no arribaran a percebre una retribució justa considerant l’esforç que hi han esmerçat. El resultat és Paraula encesa (http://www.vienaeditorial.com/mostrarllibre.asp?ididioma=1&idllibre=818), un volum que aplega 300 poemes escrits per 150 autors d’arreu dels Països Catalans i, sobretot, un mosaic riquíssim de la diversitat del patrimoni poètic de la nostra llengua. I una obra de referència, de consulta i de capçalera per a qualsevol persona que tingui interès per la poesia i sensibilitat per la llengua, i sobretot per als milers de docents d’aquest país que tenen la responsabilitat de transmetre aquest llegat i que massa sovint se’ls acaba la corda quan arriben a «La vaca cega».

Podria afegir que la crítica n’ha fet grans elogis (a continuació trobareu alguns dels links més destacables, així com una entrevista), però el gran repte és arribar a les escoles i instituts, i també als que, esgarrapant hores a la família i al lleure, s’asseuen davant del full en blanc per parlar de les grans experiències de la vida sense considerar que molts d’altres ja ho han fet abans que ells. I a més alguns ho han fet extraordinàriament bé.

Ressenya d’Albert Ventura a El Singular Digital:

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/02/paraula_encesa_92619.php

Ressenya d’Enric Balaguer a Vilaweb: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/237662

Entrevista dels autors al programa «L’última troballa», dirigit per Jordi Llavina (30 m.): http://www.xiptv.cat/l-ultima-troballa/capitol/pere-ballart-i-jordi-julia