#LeCtures d’estiu

  Comencem setmana amb bons propòsits… ja sabeu què llegireu aquest estiu? Nosaltres us proposem unes quantes #LeCtures per emportar-vos a la platja, a la muntanya, a la piscina municipal o al terrat de casa. Allà on sigueu, que no … Continua llegint

Després de l’hivern

Després de l’hivern, Rosa Nebot.

Retrat literari de la vida a l’Alt Pallars durant el període 1920-1960.

Després de l’hivern, a les valls més altes del Pallars Sobirà, encara hi ha molta neu, una neu que comença a estovar-se durant el dia amb el sol tebi de la primavera. És perillosa, encara, per caminar-hi de baixada un munt d’hores, ni que sigui ben equipat amb botes, raquetes i bastons. Però Gabriel és fort, coneix bé aquells paratges i té pressa per arribar a la vila on té la família. El viatge que efectua, permetrà al lector conèixer els seus records, les seves vivències i les dels éssers amb els quals ha conviscut i que han format part de la seva vida.

La duresa de la vida rural a l’alta muntanya a començament del segle XX i les angoixes dels canvis polítics −des de la dictadura de Primo de Rivera a la Guerra Civil i les dificultats de la postguerra− són el marc geogràfic i històric en què es desenvolupa la trama argumental de l’obra.

Els personatges formen un calidoscopi social divers que, enfront de les adversitats i la derrota, presenten comportaments contradictoris a mig camí de l’heroïcitat i la temeritat o la covardia. El pas del temps es fon amb el text fins a fer-nos notar com amoroseix l’amargor que ha malmès tantes vides.

I tot envoltat de muntanyes altíssimes que conserven congestes fins al pic de l’estiu, de boscos ombrívols, de rius curulls d’aigua glaçada, de cascades i gorgs en què es banyen, nues −diuen−, les goges que encanten els caminants tafaners.


Un fragment de Després de l’hivern


“Cap estrany s’acostà a Montferrís, aquell hivern. Protegits per la neu, els seus habitants gairebé havien cregut que el malson s’havia acabat. Miraven el cel, esplendorós quan el sol brillava sobre tanta blancor, com si volgués fer-los creure que no en feia, de fred. Guaitaven el bosc, vers les dreceres que ells coneixien però que ni tan sols es podien endevinar sota el gruix de dos metres de neu. Se sentien segurs, fins i tot quan, a la darreria de gener del 1939, saberen que les tropes feixistes havien entrat a Barcelona.

A primers d’abril els camins ja es podien trepitjar. Els veïns els vigilaven, atemorits, i no gosaven allunyar-se de casa. No trigaren a arribar els primers escamots de soldats, ben armats i amb males maneres. Escorcollaren les cases, els graners, els estables, l’església, l’escola.

A l’escola hi trobaren el mestre. Assegut a la seva taula de treball, correctament vestit, camisa blanca, armilla, amb el llacet de cinta negra a tall de corbata, escrivia en una llibreta, aparentment tranquil, com si no hagués sentit la cridòria intimidadora dels soldats. Només aixecà la vista quan un oficial se li adreçà directament.”

Rosa Nebot i Carrió (Barcelona 1934), prové de l’àmbit docent. Ha treballat durant més de trenta anys com a professora de català per a adults. S’hi va iniciar acabada la dictadura amb el  reciclatge de mestres i professors d’institut per tal de capacitar-los per a exercir l’ensenyament en català i posar en marxa la immersió lingüística. També ha col·laborat amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i ha participat, com a coautora, en l’elaboració de manuals d’aprenentatge de la llengua.

La seva vocació literària ha excel·lit en la narració curta i la novel·la. Després de rebre el reconeixement en diversos certàmens, Columna Edicions li va editar, el 2008,  Fang i llimones, una obra ambientada bàsicament en ambients urbans.

Després de l’hivern és completament diferent; els personatges i les seves vicissituds s’espargeixen per les valls i les muntanyes pirinenques, en un medi bàsicament rural. Aquesta novel·la s’ha desenvolupat a partir d’una narració que, amb el mateix títol, va rebre el primer premi del Vè Premi de Narració Literària «Pirineus», patrocinat per l’Ajuntament de Montellà i Martinet.

Coberta_Després de l'hivern

Quan cremàvem les fàbriques

Per Gregal.

Fins al segle XIX les filatures i els telers s’havien propulsat amb l’energia que proporcionaven els molins d’aigua, els animals de tir i la força dels treballadors. A finals del XVIII, un revolucionari enginy va subministrar a la indústria un nou tipus d’energia amb una potència impensable fins aleshores: el motor de vapor.

quan-cremavem-les-fabriques-9788494079467

Per poder funcionar, els motors de vapor precisaven de grans quantitats de carbó d’hulla, un combustible escàs i de pèssima qualitat al nostre país i, el poc que s’obtenia, era de pèssima qualitat. El gran productor d’hulla era la Gran Bretanya, país des d’on, amb vaixell, s’exportava als principals ports d’Europa, entre aquests el de Barcelona.

La relativa proximitat de Mataró i la bona comunicació que, gràcies al recentment inaugurat ferrocarril, aquesta ciutat tenia amb el moll de Barcelona van fer que aquesta vila costanera esdevingués un dels nuclis més afavorits per la nova Revolució Industrial. Les antigues fàbriques manufactureres ràpidament es van transformar en grans naus industrials. Aviat s’hi van establir factories noves. Les grans xemeneies creixien com bolets entorn de l’estació. Molta població de la Catalunya interior es va traslladar a la puixant població costanera a la recerca de treball. En poc temps, la ciutat va deixar de ser pagesa, marinera i manufacturera per esdevenir cada cop més industrial. Sorgeix una nova classe social, el proletariat, i unes noves idees, moltes de les quals procedents d’altres països socialment més avançats i revolucionaris.

Aquest ambient de canvi i d’agitació social que es va viure a Mataró durant el segle XIX ha estat un excel·lent caldo de cultiu que l’autor ha sabut aprofitar molt bé per bastir la trama d’aquesta novel·la.

Aquí la fitxa de la novel·la