Tag Archives: editorials independents

La Casa Verda

Posted on by

0

La Mercè Foradada m’explicava, ben servits com estàvem un dia al Pachurri, que abans els vilanovins, quan sortien de la platja, aixecaven el cap i quan veien la Casa Verda, al passeig del Carme, ja tenien la referència certa per … Continua llegint →

Entre dues llums

Posted on by

0

Pep Bertran és un escriptor com cal. Molt primerenc encara, va guanyar el premi Just M. Casero, una autèntica pedrera literària, amb La Ribera (Empúries, 1996). I tot seguit, ves per on, va deixar córrer l’escriptura. Tenim la sort que … Continua llegint →

L’escombra del sistema

Posted on by

0

Per Aniol Rafel.

Submergits com estem en un tsunami de novetats, informació efímera i lluita aferrissada per una mica de visibilitat, que un llibre arribi a ser notícia i destaqui una mica és molt difícil. Si el llibre en qüestió ha estat publicat per una editorial petita, independent i amb tot just sis mesos de vida passem a parlar d’un miracle. Però potser era justament un miracle el que calia per començar a corregir un greuge històric. Que no es pogués llegir en català un autor com Foster Wallace, considerat un dels narradors contemporanis més importants encara avui, col·locava la nostra llengua a segona divisió. COBERTA LESCOMBRA LLOM OK def.indd“No disposar de cap dels seus títols en català era el símptoma d’una anomalia preocupant”, escrivia Pere Antoni Pons a l’ARA. I heus aquí que un llibre de 600 pàgines que desprèn exuberància narrativa ha aconseguit el que semblava impossible: posar d’acord a mitjans tan diferents com el TeleNotícies i L’Avenç, el diari ARA i el digital Núvol, El Periódico i elVia Llibre del Canal 33, la revista Sonograma i El Punt Avui, per no parlar de webs com Vull un festuc i L’illa dels llibres. Per exemple, diu Vicenç Pagès a L’Avenç que “només tenint traduccions modèliques de llibres com aquests podem aspirar a tenir una literatura plenament contemporània”. Xavier Cortadellas, a El Punt Avui, afegeix que “era una vergonya que en català no tinguéssim cap obra seva fins avui. Però ha valgut la pena esperar només per tenir l’envejable traducció de Ferran Ràfols Gesa, impecablement ben editada per Edicions del Periscopi”. La traducció que signa Ferran Ràfols és, en efecte, modèlica, i hi ha tingut molt a veure, és clar. Ell mateix ho explica al seu blog, La màquina de fer llibres. David Foster Wallace és considerat també una de les veus més crítiques amb l’actual sistema polític i social, i és en aquesta línia que la llibretera Marina Porras diu a El Matí que “amb una violència irònica i un domini absolut de la força narrativa, en fa una anàlisi [del sistema] tant profunda que ja voldrien alguns sociòlegs”. També s’hi refereix Carme Miró a la revistaSonograma quan diu que “Foster Wallace exposa, no sempre de forma directa, les seves preocupacions ètiques, les contradiccions existencials i ho fa com un tornado, seduint el lector amb una força d’incalculable desproporció, provocant rialles sardòniques”. I és que, a més, L’escombra del sistema és ”Exuberant, imprevisible i molt divertida” (Jordi Nopca, diari ARA), un “laberint admirable” de “força huracanada” (Sergi Sánchez, El Periódico), “un cop de puny sobre la taula” (Eudald Espluga, Núvol), “un festival de la intel·ligència” (Vicenç Pagès, L’Avenç). Probablement per tot això el llibre ha estat un dels grans recomanats per llibreries d’arreu del país i avui el lector en català pot gaudir de la narrativa de Foster Wallace en la pròpia llengua. Una vergonya menys.

El país dels crepuscles

Posted on by

0

La novel·la negra i policíaca a Catalunya travessa un esplèndid moment de forma pel que fa a la producció. Un dels principals culpables és l’escriptor mallorquí, Sebastià Bennasar. Autor de vàries novel·les negres ben recomanables (Jo no t’espere, Mateu el president etc…) ens ofereix en aquesta ocasió El país dels crepuscles (núm. 6 de la col·lecció crims.cat), una història on narra l’espaordidora història d’un assassí implacable en un dels indrets més idíl·lics dels Països Catalans: la Vall de Bohí.6_Portada

“A la Vall de Boí ja hi arriba el fred, la neu comença a caure i les temperatures cauen en picat. El poètic i preciós paisatge de la vall però, es tenyeix de sang quan un assassí comença a deixar cadàvers a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. I no cadàvers sense mes, si no cossos mutilats, torturats fins a la mort i, sembla ser, representant escenes del passat històric”.

https://viajealrededordeunamesa.wordpress.com

Tot amb l’aparició d’un personatge singular –i ja conegut- dins de les novel·les de l’escriptor: el comissari Jaume Fuster que es troba allà per un curs de formació un personatge. A partir d’aquí tota una sèrie de personatges adornen la trama i ons els temes suren per totes bandes.

Lluís Llort afirma que “es tracta d’una novel·la coral i que toca temes com la llengua, el franquisme, el contraban, la gastronomia, l’ecologisme agressiu, la política.”

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/616052-de-lhorta-al-bosc-negres.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesCultura&utm_source=rss&utm_medium=mesCultura&utm_campaign=rss

Sens dubte, una de les novel·les negres més gèlides de la novel·la negra en català amb pinzellades i descripcions mediterranis i amb un duresa dels mítics “hard-boiled” nord-americans. Una novel·la crítica de realitat social i política.

Yolanda Aguilar ens explica que “El país del crepuscles” comença anant al gra i sense delicadesa. Que s’ha de matar, doncs es mata i si esquitxa de sang, mala sort (o bona tractant-se de novel•la negra). En aquest sentit la novel·la de Sebastià Bennasar és molt americana ja que ens mostra l’obra d’un assassí en sèrie truculent que deixa la seva obra a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. És una novel•la trepidant, que no estalvia violència (una escena amb porcs presents fa molt mal) i que ens mostra la fredor, no només per on està localitzada, sinó també dels que comenten els crims.

http://www.lafinestradigital.com/2013/03/09/el-pais-dels-crepuscles-de-sebastia-bennasar/

 

Una d’aquelles novel·les negres que fugen de les convencions més típiques i que s’allunyen dels ambients més urbans. L’escriptor Antoni Serra comentava al respecte que es “la mejor, la más madura, más intensa y más electrizante de las novel·les negres de Bennasar” i els escriptors Andrea Robles afegien: “és sense discussió la millor de les seues novel·les i un dels textos negres més notables apareguts els darrers anys.”

http://andreacriminalrobles.blogspot.com.es/2013/02/el-pais-dels-crepuscles-sebastia.html