#LeCtures d’estiu

  Comencem setmana amb bons propòsits… ja sabeu què llegireu aquest estiu? Nosaltres us proposem unes quantes #LeCtures per emportar-vos a la platja, a la muntanya, a la piscina municipal o al terrat de casa. Allà on sigueu, que no … Continua llegint

Lluny d’aquí

Per Crims.cat

Lluny d’aquí, de Jaume Benavente.

Un dels trets més destacats del gènere negre actual es la diversitat de temàtiques i enfocaments. Un dels més destacats és l’anomenada “psicologia criminal”, una visió diferent que examina per sobre de tot miratges i realitats humanes. Un dels escriptors més destacats d’aquesta mena de fer dins el gènere negre en català és Jaume Benavente (Barcelona, 1958). Entre els seus títols cal destacar novel·les i dietaris de viatges, però també títols com El quadern de Nicolaas Kleen l’inici d’una sèrie de narrativa negra ambientada a la ciutat d’Amsterdam per una policia holandesa anomenada Marja Batelaar. Ara bé, en aquesta ocasió ens ofereix Lluny d’aquí (núm. 5 de la col·lecció crims.cat), una història on narra la vida de Tomàs Darné, un home que ho ha perdut tot, o gairebé.FrontalLlundaquiBAIXA

“En Tomàs Darné, un d’aquells homes interiorment estripats per culpa de les circumstàncies i que se situa gairebé als extrems de la condició humana. Però ja se sap que quan una cosa no va bé encara pot anar empitjorar: l’estranya mort d’un bon amic del seu pare-amb un futur ben poc aclaridor- el durà, ocasionalment a investigar la possible causa d’una mort plena d’enigmes i de secrets de tota mena, al barri barceloní d’Horta.

http://www.lafinestradigital.com/2013/03/02/lluny-daqui-de-jaume-benavente/

Una novel·la d’intriga i ben diferent que queda lluny de la truculència i que, poc a poc, ens fa partícips d’una angoixa que creix al llarg de les pàgines. Com afirma la crítica Anna Maria Villalonga “la ficció de Benavente resta llunyana a l’agilitat trepidant d’algunes novel·les negres actuals. No hi trobarem aquell típic estil de sèrie televisiva tan explotat darrerament. Fidel al seu tarannà –tal vegada també d’escriptor una mica outsider que intenta comprendre el món sense poder evitar una certa perplexitat-“.

http://alombradelcrim.blogspot.com.es/2013/01/lluny-daqui-de-jaume-benavente.html

Com afirma Sebastià Bennasar un dels trets més remarcables de la novel·la radica en situar l’acció en una zona barcelonina ben poc habitual d’aquesta mena de fer: “atenció, però, la Barcelona que ens mostra Benavente no és la més habitual de les novel·les negres que hi estan ambientades. I és que a Lluny d’aquí les accions primordials se centren en el barri d’Horta i també en el de Sant Andreu, dos barris que no solen aparèixer gaire en la novel·la negra feta a casa nostra i que Benavente retrata a la perfecció.”

http://www.llegirencasdincendi.es/2013/02/benavente-novel·la-negra-barcelonina-sense-renunciar-a-latlantic-lluny-daqui/

Sens dubte, una de les novel·les negres més interessants d’aquests darrers temps on Benavente demostra –un cop més- que es pot fer gènere del bo sense renunciar a un estil propi i ben particular. D’aquí que l’autor ens traslladi al Brasil i a la paradisíaca Madeira. Com a firma el periodista Jordi Benavente ·descriu un paisatge exterior, el barri barceloní d’Horta i el paradisíac de Madeira.”

http://martorellnegre.blogspot.com.es/2013/01/jaume-benavente-sebastia-bennassar-i.html

Com afirma Lluis Llort “Benavente és coherent i podríem dir que tal com viu, escriu, per això el seu estil pausat i de creació d’ambients és fàcil de reconèixer, més si afegim els referents a la cultura portuguesa, constants en la seva obra. En aquesta, la inquietud ens arriba a poc a poc, i ens costa d’identificar, com en un film de David Lynch, i quan sabem què ens neguiteja, ja hem fet tard: ho tenim dins, com el fred”.

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/616052-de-lhorta-al-bosc-negres.html

El país dels crepuscles

La novel·la negra i policíaca a Catalunya travessa un esplèndid moment de forma pel que fa a la producció. Un dels principals culpables és l’escriptor mallorquí, Sebastià Bennasar. Autor de vàries novel·les negres ben recomanables (Jo no t’espere, Mateu el president etc…) ens ofereix en aquesta ocasió El país dels crepuscles (núm. 6 de la col·lecció crims.cat), una història on narra l’espaordidora història d’un assassí implacable en un dels indrets més idíl·lics dels Països Catalans: la Vall de Bohí.6_Portada

“A la Vall de Boí ja hi arriba el fred, la neu comença a caure i les temperatures cauen en picat. El poètic i preciós paisatge de la vall però, es tenyeix de sang quan un assassí comença a deixar cadàvers a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. I no cadàvers sense mes, si no cossos mutilats, torturats fins a la mort i, sembla ser, representant escenes del passat històric”.

https://viajealrededordeunamesa.wordpress.com

Tot amb l’aparició d’un personatge singular –i ja conegut- dins de les novel·les de l’escriptor: el comissari Jaume Fuster que es troba allà per un curs de formació un personatge. A partir d’aquí tota una sèrie de personatges adornen la trama i ons els temes suren per totes bandes.

Lluís Llort afirma que “es tracta d’una novel·la coral i que toca temes com la llengua, el franquisme, el contraban, la gastronomia, l’ecologisme agressiu, la política.”

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/616052-de-lhorta-al-bosc-negres.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesCultura&utm_source=rss&utm_medium=mesCultura&utm_campaign=rss

Sens dubte, una de les novel·les negres més gèlides de la novel·la negra en català amb pinzellades i descripcions mediterranis i amb un duresa dels mítics “hard-boiled” nord-americans. Una novel·la crítica de realitat social i política.

Yolanda Aguilar ens explica que “El país del crepuscles” comença anant al gra i sense delicadesa. Que s’ha de matar, doncs es mata i si esquitxa de sang, mala sort (o bona tractant-se de novel•la negra). En aquest sentit la novel·la de Sebastià Bennasar és molt americana ja que ens mostra l’obra d’un assassí en sèrie truculent que deixa la seva obra a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. És una novel•la trepidant, que no estalvia violència (una escena amb porcs presents fa molt mal) i que ens mostra la fredor, no només per on està localitzada, sinó també dels que comenten els crims.

http://www.lafinestradigital.com/2013/03/09/el-pais-dels-crepuscles-de-sebastia-bennasar/

 

Una d’aquelles novel·les negres que fugen de les convencions més típiques i que s’allunyen dels ambients més urbans. L’escriptor Antoni Serra comentava al respecte que es “la mejor, la más madura, más intensa y más electrizante de las novel·les negres de Bennasar” i els escriptors Andrea Robles afegien: “és sense discussió la millor de les seues novel·les i un dels textos negres més notables apareguts els darrers anys.”

http://andreacriminalrobles.blogspot.com.es/2013/02/el-pais-dels-crepuscles-sebastia.html