Proses per la llibertat de la nació

llibre proses llibertat port.indd

El lector trobarà en aquest llibre remembrances dels esdeveniments que han anat ordint l’actualitat de la vida catalana dels últims mesos. Potser se sorprendrà davant les petjades escrites per personatges cèlebres en la trajectòria nacional de Catalunya. I, alhora, podrà sentir les vibracions íntimes de poetes que han estimat la pàtria, que ens encomanen les seves inquietuds i ens fan arribar les seves intuïcions.

L’autor combina aquests ingredients amb la intenció de ponderar davant els lectors la densitat ontològica del moment actual de la nació catalana. Una nació que fins avui no s’ha atrevit a encarar sense embuts quin ha de ser el seu futur. Un percentatge molt elevat de ciutadans d’aquest país té la convicció que a Catalunya li ha arribar l’hora de bandejar dubtes, vacil·lacions, temors i submissions que no l’han deixada ser el que és, ni conquerir el rang de nació plena que li pertoca.

L’obra també compta amb un pròleg escrit per la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals:

” El nostre país viu un temps trepidant. Després de molts i molts anys instal·lats en l’autodefinició de nació sense estat, una majoria important de ciutadans catalans hem decidit que volem ser una nació amb el seu propi estat. Tal com correspon a qualsevol país en el moment de l’evolució històrica en què ens trobem, és a dir, a l’inici del segle XXI”.

“El llibre que teniu a les mans és el dietari d’un català que viu intensament aquest temps, una persona que vol comprendre i vols explicar-nos el moment present. Al llibre hi trobareu les seves reflexions dels darrers mesos. Quasi un any intens de pensaments i de referències anotats per una persona que coneix bé el seu país, que vol compartir la interpretació que en fa i que ens fa participar de la seva lectura intel·ligent dels nostres clàssics pel que fa a l’ambició política de Catalunya”.

Així doncs, dins les pàgines de Proses per la llibertat de la nació, podrem repassar les notes que Josep-Maria Puigjaner ens ha escrit tot observant el present i recordant el passat.

La cantonada i altres històries

Image

L’escriptor Jordi Serra i Garrido ens ofereix aquest recull de contes i relats original i sorprenent. Crisis d’identitat periòdiques davant d’un mirall, de matinada. Directors de sucursal bancària que tenen clar qui és l’imbècil de torn. L’ull de la lluna, que et vigila. Moments crucials oblidats i que persisteixen, com grans de sorra, al fons d’una butxaca. Un poble ple de vides a mig viure, vides petites, amb morts també petites, que arriben quan volen. O quan poden. I el nen de la cantonada, que no sap plorar, de tanta pluja que l’amara.

“I en fi, que no ens volem estar de dir que tot això de les bombolles i els totxos és un mite que ja comença a fer-se carregós, i que vol posar esparadrap a una nafra que el que requereix és un tractament més agressiu. Aquí, de l’únic que hi ha hagut una bombolla, senyor Peris, és d’imbècils, i afortunadament encara no ha esclatat.”

“Vull sortir. Em poso els texans vells, que desescriuen els baixos dels camals a filagarses esperrucades. Una samarreta vella, baldera, aèria, negra i sense estampat. Uns mitjons curts, les sabates sense cordons. No agafo rellotge, oblido el mòbil sobre la tauleta del rebedor. Feina, no. Família, no. Fugir fora. Baixo els esglaons mig saltironant, arribo al primer replà. La punxada em travessa el pit i em subratlla totes les venes des de l’estèrnum fins a la punta dels dits, com una estilogràfica de tremp rovellat. L’atac de cor em fulmina en menys de dos segons.”

“A mi no em parlis amb aquest to de veu. Agra, aspra, àcida. Que civilitzat el menyspreu. Per què t’estimo? No em toques. Fa temps que no ens toquem. Una carícia, un petó de pedra, buit com el vidre dels teus ulls.”

Orquídies blanques a Central Park

Coberta "Orquídies blanques a Central Park", Jordi Alberí

Per Editorial Gregal

Orquídies blanques a Central Park, Jordi Albertí i Oriol.

Al maig del 2005 els diaris feien públiques les proves documentals segons les quals Enric Marco, fins aleshores president de l’Amical de Mauthausen, no havia estat, en realitat, en cap camp de concentració nazi. Al setembre del 2007 el New York Times destapava que la barcelonina Alicia Esteve Head, promotora d’una organització de supervivents dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York, no havia escapat, com afirmava, de les flames i del caos de les explosions dels atemptats de l’11 de setembre de 2001.

En els dos casos els impostors van al·legar raons altruistes per haver falsificat les seves dades personals. Tanmateix, molta gent es va sentir ultratjada i moltes preguntes van quedar sense resposta, suficients per escriure’n una novel·la.

Orquídies blanques a Central Park neix de la reflexió entorn d’aquests fets i de la disparitat d’opinions que van provocar.

No es tracta d’una crònica, sinó d’una invitació al lector a descobrir les paradoxes de la conducta humana, bo i situant els personatges reals en el marc d’una compacta trama de ficció, fent-los partícips −a ells i als lectors− d’una veritable odissea d’amor construïda, pels protagonistes de l’obra, a partir d’un joc perillós de dobles identitats que té per escenari ciutats tan diverses com Barcelona i Madrid, Viena i Berlín, Tòquio i Nova York, i que manté sempre, com a rerefons, la tragèdia dels qui han patit, al llarg de la història, l’envit del terror.

“La reflexió sobre les raons de les mentides, l’experiència genocida de la Segona Guerra Mundial i el terrorisme contemporani, les possibilitats reals de les relacions sentimentals a través del temps, la consciència de pertànyer a un lloc i a diversos. Amb un irrenunciable toc didàctic que a mi em sembla marca de la casa, però també amb força novel.lesca, en Jordi sap fer-nos pensar en el sentit de les nostres accions i les nostres paraules, en les dificultats per organitzar i programar la pròpia existència, en el neguit dels silencis i la meravella de les casualitats.” Retrat de l’artista com a home madur, escrit del professor i crític Gonzalo Pontón per a ser llegit durant la presentació d’Orquídies blanques a Central Park, a Barcelona.