Una nit amb Umberto Eco

 

Quan l’any 1996 Pep Bertran va guanyar el XVI premi de novel·la curta Just Manuel Casero amb l’obra La Ribera, la que havia estat la seva professora de literatura a COU, Sunsi Móra, va escriure d’ell en una publicació local: “S’ha creat un temperament d’escriptor amb la simplicitat que atorga una maduresa esgarrifosament prematura i una intel·ligència estripada per passions que haurien d’estar prohibides a la canalla de vint-i-cinc anys”. Divuit anys després, el record d’aquestes paraules ressona en les pàgines d’Una nit amb Umberto Eco, la nova novel·la de Pep Bertran que Edicions Saldonar acaba de publicar. En aquesta obra ens trobem amb un narrador que viu passions perilloses amb noies al llindar de la majoria d’edat

Imatge

– Les escletxes que pugui presentar una intel·ligència estripada per les passions són un hàbitat molt adequat tant per a la literatura com per al cultiu de l’esperit en general. El narrador protagonista d’aquest llibre ho sap i per això, quan ha d’estar amb alguna alumna, no mira prim. Considera que la influència que pot exercir sobre les noies a qui sedueix ha de ser bona per força.

En aquell moment inicial l’escriptor i crític Vicenç Pagès Jordà va comparar el teu estil amb el d’autors com Miquel Bauçà o Imma Monsó, pel segons ell “recargolamentexpositiu” amb què et recreaves, on les coses que comptaven més eren les que passen a la ment del narrador. Hiha hagut alguna evolució en aquest sentit?

– Possiblement el lector troba en els meus llibres una prosa més discursiva que no pas imaginativa. La reflexió sempre hi és present, un cert to assagístic… Tant a propòsit d’Una vida regalada com d’Entre dues llums, les meves dues novel·les anteriors, molts lectors han coincidit a dir que no se n’havien pogut estar de subratllar moltes frases i, fins i tot, paràgrafs sencers perquè es trobaven amb reflexions que els agradaven o bé perquè es podien identificar amb un narrador que escrivia coses en què ells mateixos es reconeixien. Tot i que el propòsit que m’orienta és novel·lístic, la vocació assagística surt així que pot.

El mateix Pagès Jordà, presentant La Ribera, et va situar en la tradició literària que comença en l’escriptura epistolar de Rousseau i que arriba fins a Kafka, amb referència a l’interès del protagonista per parlar molt d’ell mateix dins del llibre. El narrador d’Una nit amb Umberto Eco parla molt d’ell mateix?

– Sí, se’n fa un tip. De fet, gairebé no fa altra cosa. I, parlant d’ell mateix, de rebot també ens parla de Kafka, de Musil, de Leopardi i d’altres autors que segur que seran del gust dels lectors. Però, a diferència de La Ribera o d’Una vida regalada, no es pretén la confusió del narrador amb l’autor. Aquest llibre desenvolupa les relacions del protagonista amb les “Lolites” que se li posen al davant, l’intent d’establir una relació entre la filosofia i les nimfes adolescents. Ara, aquesta fal·lera és només l’excusa, el pretext que farà cristal·litzar el conflicte vital del protagonista.

Si a Una vida regalada qui ens parlava era un Diògenes modern, a Una nit amb Umberto Eco el cinisme també tenyeix la veu del narrador i, després de la treva que va suposar Entre dues llums, tornes a l’estil àcid i provocador d’Una vida regalada. És així, Pep?

– Entenc que la sinceritat desvergonyida del narrador pot resultar provocadora. Aquella mateixa franquesa despietada que els lectors trobaven a Una vida regalada la trobaran també en aquest llibre. El narrador protagonista fa ús de la paraula amb total llibertat i així ens parla, posem per cas, de la pròpia vida sexual sense cap mena de pudor. Ara, per ell aquesta provocació deliberada no és una finalitat sinó un mitjà que considera que l’ajudarà a donar al lector la commoció justa perquè pugui ser més sensible al que li està dient.

Què ens vol dir el narrador d’Una nit amb Umberto Eco?

El narrador pretén subratllar la distància, el desajustament que hi ha entre el que ésnaturalment desitjable i el que estàsocialment establert. Es planteja fins a quin punt les motivacions i les normes que orienten la majoria de gent són absurdes i fruit de la convenció social. Ens mostra la seva prevenció davant tot allò que l’arbitri de la societat pretén imposar i el seu interès a subvertir-ho. Com la moral. Pel narrador la moral és una construcció arbitrària i qualsevol moment és bo per subvertir-la. En aquest intent se centra, especialment, en les relacions sexuals amb les menors, menors de setze o disset anys, no pas nenes. No fotem, tampoc!

El narrador ho porta a límits escabrosos?

La crítica a les convencions socials comença per la impudícia en la narració. El protagonista narra de forma directa i natural tot un seguit de qüestions que la convenció social voldria apartar de l’elaboració literària. En aquest punt m’he volgut recrear en la frontera subtil que hi ha entre el cinisme i la perversió. Una de les gràcies del llibre, pel lector, pot ser intentar discriminar on acaba el cinisme i on comença la perversió del narrador protagonista. El seu humor àcid es converteix fàcilment en despietat. No se n’està de ser sarcàstic amb el mort i amb qui el vetlla.

Conclusió de l’obra?

Semblant a la d’Entre dues llums. El llibre ens mostra com la trobada amb una veritat ens pot abocar a una desconcertant sensació d’irrealitat. Com allò que per nosaltres té el màxim sentit ens pot remetre al sense sentit absolut. Per tant, diríem que és una conclusió que obre les portes al nihilisme.

Així que aquell nihilisme incipient que molts lectors endevinaven en les pàgines de La Ribera continua vigent al cap de disset anys.

Sí, sí… L’autor continua amb la vista fixa a la rella de l’arada…

 

Marta Bellés

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s