Santiago Rusiñol: “El català de la Manxa”

Pacobellido2RGB

Un obrer revolucionari català es refugia en un poble de la Manxa, on torna a posar en funcionament un vell molí i on pretén difondre la bona nova de l’emancipació social.  La novel·la de Rusiñol esdevé així no només una paròdia del Quixot, sinó també una aguda reflexió sobre la dificultat de regenerar Espanya des de Catalunya.També podríem dir que, d’alguna manera, admet, en ple 2014, una lectura sobre les relacions Catalunya-Espanya: la Catalunya regeneracionista, reformista, que vol transformar Espanya, es troba abocada a un fracàs prou evident.

El català de la Manxa narra la història d’un Quixot modern, un obrer català revolucionari de qui no sabrem mai el nom i que, a causa de la seva participació activa en els fets de la Setmana Tràgica, es veu obligat a desterrar-se i troba refugi en terres de la Manxa. Allà serà acollit per un altre català amic seu i coreligionari, un exviatjant de comerç que s’ha convertit per via matrimonial en l’amo del cafè de Cantalafuente, el fictici poble somort i empolsegat que esdevé un dels protagonistes indiscutibles de la història.

És el poble i tot allò que representa –l’Espanya negra i morta– el que “el català”, tal com és anomenat al llibre, intentarà desvetllar i regenerar a partir d’una necessitat i fe cega en uns ideals “quixotescos” que sota la idea del progrés intentarà aplicar en els altres personatges.

Però les intencions de l’ambiciós protagonista topen de ple amb la vida “sanxopanxista”que duen diàriament les persones del poble i quedaran emmudides davant la crua realitat. Tant és així que fins i tot el seu propi fill, endut per l’ambient local, voldrà ser torero i s’enamorarà d’una folklòrica.

A partir d’una anècdota real, Rusiñol construeix un personatge caricaturesc, un Quixot de nou encuny, amb una percepció de la realitat entelada per l’empatx de lectures mal païdes que, a començament del segle XX, ja no són els llibres de cavalleries sinó la Biblioteca Sociológica Internacional, editada a Barcelona des de 1904, i que havia fornit d’ideologia revolucionària, socialista i anarquista a sectors importants del proletariat català amb autors com Marx i Kropotkin, entre altres.

coberta Rusi2.qxdL’autor retrata al llarg de la novel·la problemes socials del moment entramats dins la història del “català” i hi aplica la seva mirada conservadora, tan desmitificadora com irònica, però també tenyida d’una profunda compassió.

Santiago Rusiñol (Barcelona 1861- Aranjuez 1931) va veure ben aviat que la seva vocació artística era més forta que el desig del seu avi, pertanyent a la burgesia catalana, de seguir el negoci familiar. Després d’introduir-se en el terreny de la pintura va decidir començar a explorar el món literari passant per gèneres com la poesia, el teatre i la novel·la.

L’assentament del cinema en la societat de principis de segle i la manca d’interès instituicional, entre altres, va provocar que la situació del teatre català trontollés. Es va obrir, així, les portes a una crisi al voltant de la qual van sorgir debats com ara el paper que havia d’ocupar el gènere teatral dins l’escala social i cultural, amb veus com les d’Eugeni d’Ors o Josep Carner. Personatges que titllaven a Rusiñol de desfasat i d’estar allunyat del nou corrent que regeneraria la societat, el noucentisme. Dins aquest context Rusiñol va optar per treballar nous gèneres i fer el seu retorn, per pocs anys, en el món de la novel·la.

El català de la Manxa és una novel·la que va ser escrita, molt probablement, durant els entreactes de les intenses sessions de pintura que va fer l’estiu de 1913 als jardins d’Aranjuez. L’obra és una mostra dels primers exemples que l’autor té en aquest gènere. Publicada el 1914 i guardonada l’any següent amb el premi Fastenrath, és portada més tard al teatre i es tradueix aviat al castellà i al francès. El català de la Manxa comparteix, juntament amb altres títols del mateix autor com ara En Josepet de Sant Celoni o La niña gorda, esquemes narratius propis de la novel·la picaresca així com una mateixa estructura narrativa. Aquestes novel·les conclourien el viatge que Rusiñol fa pel gènere de la novel·la.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s