Córrer

Córrer, de Jean Echenoz.

Després de l’èxit de 14, un llibre que podeu trobar entre els deu més venuts a llibreries, el dia 24 de febrer podreu trobar aquesta meravella del mateix autor, Jean Echenoz, i gaudir amb el seu estil característic i incomparable.

Córrer_baixa

En aquesta novel·la trobarem la peculiar veu de Jean Echenoz narrant la biografia ficcionada d’Emil Zátopek, un atípic atleta que va aconseguir a les Olimpíades d’Helsinki de 1954 guanyar, en la mateixa setmana, les medalles d’or en els 5.000 metres, els 10.000 metres i la marató. Un home que va passar de ser un heroi del règim a treballar en les mines d’urani.

El llibre està avalat pels millors crítics de tot el món però us fem un resum per vosaltres:

«Emil Zátopek és un home doblement interessant. Com a esportista va ser un innovador amb idees pròpies, no va tenir entrenador i va inventar l’esprint final i un sistema de preparació física que potenciava la resistència… La seva fama va ser apoteòsica i molt perllongada: conta Jean Echenoz que quan el van condemnar a l’ostracisme i el van fer treballar d’escombriaire, seguia arrencant dels qui el reconeixien les ovacions més entusiastes. La seva vida, per descomptat, mereix, almenys, un llibre.»
Fátima Uribarri, La Gaceta de los Negocios.

«La seva prosa ha estat sempre d’una velocitat endimoniada i aventurera… A Córrer ens retrobem amb la ja clàssica veu narrativa d’Echenoz, irònica, divertidíssima, i tan propera que a estones sembla oral… Està escrivint millor
que mai.»
Nadal Suau, El Mundo.

«Echenoz tria un personatge atractiu i relata en tercera persona i en present les seves vicissituds. Emil Zátopek és un home doblement interessant. Com a esportista va ser un innovador amb idees pròpies, no va tenir entrenador i va inventar l’esprint final i un sistema de preparació física que potenciava la resistència… La seva fama va ser apoteòsica i molt perllongada: conta Jean Echenoz que quan el van condemnar a l’ostracisme i li van fer treballar d’escombriaire, seguia arrencant dels que el reconeixien les ovacions més entusiastes. La seva vida, per descomptat, mereix, almenys, un llibre» (Fátima Uribarri, La Gaceta de los Negocios).

«Un swing en l’escriptura digne dels més grans llibres d’ Echenoz » (Baptiste Liger, Lire) ;

«No hi ha res d’inventat. Però no ens trobem davant d’una biografia. Es tracta, pura i simplement, d’una novel·la, vibrant, el·líptica, irònica » (Nathalie Crom, Télérama).

«Una novel·la hipnòtica … Echenoz ens descriu la vida de Zátopek com la d’un heroi tràgic del segle XX. La d’un ciutadà sense ideologia que va ser víctima dels grans totalitarismes… El relat emociona per la seva capacitat de ficar-se en la pell de l’heroi. Els seus dubtes, les seves tribulacions, són les nostres» (Miquel Molina, La Vanguardia).

«És la novel·la d’Echenoz que hauria definitivament de convertir-lo en un narrador d’enorme difusió» (Javier Aparicio Maydeu, El País).

«La seva prosa ha estat sempre d’una velocitat endimoniada i aventurera… En Córrer ens retrobem amb la ja clàssica veu narrativa d’Echenoz, irònica, divertidíssima, i tan propera que a estones sembla oral… Està escrivint millor que mai» (Nadal Suau, El Mundo).

«És la història d’Emil Zátopek, però en el llibre apareix també el que va passar a Txecoslovàquia durant bona part del segle XX … Magnífic llibre» (JA Vermell, El racó del distret).

«Es llegeix d’una tirada perquè és una novel·la magistral de ritme i interès, mesura en les seves el·lipsi, que retrata un personatge i a un esport fascinants, i que abasta una època on viure era enfrontar-se a les successives formes de l’horror i l’espionatge» (Antón Castro, Heraldo de Aragón).

«Amb una prosa sòbria i precisa i un ritme admirable, l’autor signa una petita obra d’art» (Ignacio F. Garmendia, Diario de Sevilla).

«La vida personal i els esforços de superació de Zátopek en la seva carrera de campió, podrà gratificar els lectors aficionats a l’esport però, possiblement també, als que fins i tot avorreixen els fastos nefastos de l’esport però els hi agraden la lectura de l’aventura humana, tan superbament protagonitzada per Zátopek, l’increïble corredor txec, i tan ben escrita per Echenoz» (Santiago Aizarna, El Diario Vasco).

«Una veloç i assolida nouvelle biogràfica sobre el corredor txecoslovac» (Matías Néspolo, El Mundo).

«Fa més de vint anys es va dir de Jean Echenoz que era la gran esperança de les lletres franceses. Més de dues dècades després i després d’un bon grapat de llibres publicats, aquella esperança recentment premiada és un dels novel·listes més prestigiosos de la literatura europea. I ho és, en gran mesura, per llibres com aquest… Una història dramàtica i èpica alhora narrada per un autèntic mestre del gènere» (El Ideal Gallego).

«Amb lleugeresa hipnòtica i fascinant va desgranant les terribles circumstàncies polítiques sobre les quals va haver de córrer el corredor de fons més ràpid del món… Córrer és la seva obra més reeixida, tan simpàtica com dolorosa, tan lleugera com fascinant» (Javier Pobla, Cambio 16).

«De sobte no ens adonem i les pàgines volen, i amb elles les efemèrides d’uns ídols convertits en carn propera perquè malgrat que la mitificació dels seus trets els percebem des de la normalitat, sense aquesta pàtina que en altre temps es reservava per descriure les gestes dels homes il·lustres. Aquestes qualitats van relluir en Ravel i es reforcen en Córrer… L’avantatge d’aquesta obra excepcional és que malgrat que la seva exactitud no ha de retre comptes amb la documentació emprada a usar amb fins literaris que interpreten les fonts i a partir de les mateixes dibuixen temes de rellevància» (Jordi Corominas i Julián, Revista de Letras).

«Apassionant aproximació a la vida del velocista olímpic Emil Zátopek, la carrera esportiva va córrer parella amb la manipulació d’un règim comunista que el va convertir en heroi nacional… Echenoz no escriu biografies sinó recreacions novel·lades d’una vida donant lloc a un híbrid molt atractiu… L’èxit del llibre rau en aquest to concís, èpic fins a cert punt però també tendre, la novel·la d’una vida que suposa un pas més enllà al gènere biogràfic. El resultat és una novel·la fresca, d’aquestes que et delecten cada paràgraf; et transporta a una terrible realitat en què l’esforç i l’honradesa són en bona part premiats, encara que el bàsic en una dictadura opressiva sigui sobreviure» (Alfons Vázquez, la Opinión de Màlaga).

«La narració, propera i descriptiva, adquireix un caràcter miscel·lani, a cavall entre la novel·la tradicional, la crònica esportiva i el documental» (José Manuel Estévez, El Correo Gallego).

«Entre la veritat i la ficció, l’autor de Me’n vaig munta un metratge versemblant i apassionant» (Peio H. Riaño, Público).
978841553960514, de Jean Echenoz, millor obra de ficció traduïda de 2013 a La Vanguardia.

Sens dubte, aquest any és l’any de Jean Echenoz en català.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s