Aire Brut

Aire Brut, de Lluís Bosch

 PortadaAirebrut300

 

Crims.cat es consolida poc a poc com una col·lecció de referència en llengua catalana. Una col·lecció de novel·la criminal que engloba tots els subgèneres i etiquetes possibles: negre, policíac, espionatge, detectivesc, enigma…

Sota el supervisat del seu director, Àlex Martín Escribà i amb el beneplàcit de l’editorial Alrevés són ja nou els títols que s’han publicat fins avui. Des del debut Andreu Martín, autor mestre d’aquest gènere literari amb la publicació d’Història de mort, (número que inaugura la col·lecció) han passat pel catàleg altres autors que ja són considerats com a sospitosos habituals del crim en llengua catalana: ens referim al malaguanyat Agustí Vehí amb dos títols (Torn de nit i Remor de serps), Jaume Benavente (Lluny d’aquí) i Sebastià Bennasar (El país dels crepuscles) dins l’àmbit estrictament català.

Un altre dels principis que regeix la col·lecció és oferir als lectors catalans noms estrangers europeus de ressò i prestigi que avui són desconeguts en totes les llengües de l’Estat: bona prova del que diem són els títols: Crònica dels bons trinxeraires de Mário Zámbujal (núm. 3), Negra pluja de Flavio Soriga (núm.4) i Un habitual de la comissaria de Dominique Manotti (núm.7).

A més a més de tot aquest catàleg, un dels mèrits –pensem nosaltres-  d’una col·lecció ha de ser intentar descobrir nous talents, noves veus, que cal donar a conèixer. Precisament el número 9 de la col·lecció reuneix aquests principis: i és que sota el número 9 apareix la novel·la Aire brut de Lluís Bosch, un autor que debuta dins del camp de la novel·la negra en llengua catalana.

Lluís Bosch (Barcelona, 1964), és docent i escriptor. Fins avui era conegut pels seus contes i relats juvenils (Els dimonis de Barcelona, 1990, El rei del Guinardó, 1991), teatre (L’amor a la tarda, 1997) i la novel·la (Les petges invisibles, 2007) que va ser guardonat amb el Premi Narrativa Ciutat de Lleida.

En aquest ocasió, ens presenta Aire Brut, una novel·la negra i exòtica, a mig camí entre l’esoterisme i la bruixeria. I es que a la Barcelona de l’any 1941, apareix un jove falangista extremeny anomenat Martín Marín per incorporar-se al cos de policia de Barcelona. Un home replet de bons ideals i projectes sota la utòpica construcció de l’anomenada “Nova Espanya”.

Al arribar, però, les coses no són com ell se les esperava: una Barcelona ruïnosa, miserable, plena de dolor, de sentiments ferits. I així haurà d’enfrontar-se amb estraperlistes i prostitutes.

Ara bé, la cosa no acaba aquí. A les seves mans, li caurà un cas que haurà de resoldre, un cas ben estrany, ben atípic: es tracta de l’assassinat d’un ciutadà alemany que està envoltat de misteri, molt de misteri. Per resoldre el cas, li caldrà l’ajut d’un inspector republicà que ja sap de que va tot plegat.

Una novel·la que ens endinsa en un món de cabarets, bars de mala mort i personatges molt i molt foscos. Una narració diferent que combina magistralment novel·la negra, diables i fantasmes del passat.

Àlex Martín (Director de la col·lecció Crims.cat)

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s