L’endemà

COBERTA LENDEMA LLOM 133 ok.indd
Per: Francesc Bon
L’endemà (UNLIBROALDÍA)

Si hi ha justícia al món, ‘L’endemà’ es traduirà a unes quantes llengües. No sé quin títol li posaran, si li diran ‘Demà’, o ‘El dia després’ o com sigui, però seria una llàstima que qui no llegeix en català es perdi una magnífica novel·la, més novel·la de rock que, per exemple, ‘Stone Arabia’ de Dana Spiotta, l’última que he llegit que respondria a aquest perfil.

Aquesta, aclareixo, és una novel·la de rock (però no es queda en això, ni molt menys) sense voler ser-ho declaradament; però clar que Tuli Márquez, com molts escriptors, escriu de l’entorn conegut, no ja per comoditat, sinó perquè sap que en aquest discurs és capaç d’arribar més a fons que molts altres. Amb un perfil que el relaciona amb pràcticament totes les modalitats audiovisuals, Márquez construeix una trama efectiva basada en un dia clau en la vida d’un grup d’enorme èxit: el d’un megaconcert de retorn. Ja sabeu, aquells grups que es passen la vida retirant-se definitivament i fent concerts de comiat. Les roques (doble picada d’ulls stoniana) organitzen un xou enorme, i als seus quaranta i molts anys els seus components ja retenen poca cosa (algun vici, com a molt) del que eren els joves de vint-i-pocs que van arrasar als vuitanta. Però la maquinaria tampoc està tan engreixada com aleshores: els pares dels músics, alhora que explotadors del negoci del talent, ja ronden la seixantena més ocupats en administrar la seva decadència que en cap altra cosa. El dia del concert esdevé un nus gordià de situacions que semblen confluir cap al caos. Però l’ofici de Márquez (sembla mentida que aquesta sigui la seva primera novel·la) intervé per convertir ‘L’endemà’ en un valuós retrat de la classe mitjana, ubicat en una Barcelona de barri acomodat (però no tant) amb una impecable tècnica descriptiva i una recreació ambiental que eleva a la novel·la per sobre de les expectatives. No, no és una novel·la temàtica.

La sensació aquí és física, suem i ens refresquem amb els seus personatges i caminem al seu costat pels carrers: ens asseiem amb ells a la taula del dinar familiar on els pares dels músics, (adaptats a aquell moment màgic en què el nen passa de ser un pelut que toca la guitarra amb uns amiguets a convertir-se en un ídol de masses que -valgui la redundància- amassa milions gràcies al seu èxit) passen a ser els seus mànagers, els administradors de les seves carreres. Com si aquell fos el moment definitori a la vida, a ‘L’endemà’ tothom sembla ser un adolescent de família de classe mitjana. Els components del grup, beneits per l’èxit que tolera el més capriciós dels comportaments, que gairebé converteix les seves addiccions en components necessaris d’un disseny de producte. Els pares, beneits pel destí que els permet viure a costa del talent dels fills (amb esforç i amb dedicació, però beneficiant-se d’aquesta gràcia del destí), però entregats, en la seva seixantena, a embolics, aventures, caps de setmana de golf. Una figura molt pròpia: el talent d’un component convertit en l’eix de la subsistència d’un clan familiar: música, fàbrica de filats a Sabadell, explotació porcina a Vic: quina diferencia hi ha.

Una irrupció rotunda, una novel·la fresca, dinàmica, treballada a fons en estil (ric, visual) i estructura (madura, però dinàmica), i molt més profunda del que podria semblar.

http://periscopi.cat/escafandre/item/l-endema

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s