Proses per la llibertat de la nació

llibre proses llibertat port.indd

El lector trobarà en aquest llibre remembrances dels esdeveniments que han anat ordint l’actualitat de la vida catalana dels últims mesos. Potser se sorprendrà davant les petjades escrites per personatges cèlebres en la trajectòria nacional de Catalunya. I, alhora, podrà sentir les vibracions íntimes de poetes que han estimat la pàtria, que ens encomanen les seves inquietuds i ens fan arribar les seves intuïcions.

L’autor combina aquests ingredients amb la intenció de ponderar davant els lectors la densitat ontològica del moment actual de la nació catalana. Una nació que fins avui no s’ha atrevit a encarar sense embuts quin ha de ser el seu futur. Un percentatge molt elevat de ciutadans d’aquest país té la convicció que a Catalunya li ha arribar l’hora de bandejar dubtes, vacil·lacions, temors i submissions que no l’han deixada ser el que és, ni conquerir el rang de nació plena que li pertoca.

L’obra també compta amb un pròleg escrit per la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals:

” El nostre país viu un temps trepidant. Després de molts i molts anys instal·lats en l’autodefinició de nació sense estat, una majoria important de ciutadans catalans hem decidit que volem ser una nació amb el seu propi estat. Tal com correspon a qualsevol país en el moment de l’evolució històrica en què ens trobem, és a dir, a l’inici del segle XXI”.

“El llibre que teniu a les mans és el dietari d’un català que viu intensament aquest temps, una persona que vol comprendre i vols explicar-nos el moment present. Al llibre hi trobareu les seves reflexions dels darrers mesos. Quasi un any intens de pensaments i de referències anotats per una persona que coneix bé el seu país, que vol compartir la interpretació que en fa i que ens fa participar de la seva lectura intel·ligent dels nostres clàssics pel que fa a l’ambició política de Catalunya”.

Així doncs, dins les pàgines de Proses per la llibertat de la nació, podrem repassar les notes que Josep-Maria Puigjaner ens ha escrit tot observant el present i recordant el passat.

Anuncis

L’endemà

COBERTA LENDEMA LLOM 133 ok.indd
Per: Francesc Bon
L’endemà (UNLIBROALDÍA)

Si hi ha justícia al món, ‘L’endemà’ es traduirà a unes quantes llengües. No sé quin títol li posaran, si li diran ‘Demà’, o ‘El dia després’ o com sigui, però seria una llàstima que qui no llegeix en català es perdi una magnífica novel·la, més novel·la de rock que, per exemple, ‘Stone Arabia’ de Dana Spiotta, l’última que he llegit que respondria a aquest perfil.

Aquesta, aclareixo, és una novel·la de rock (però no es queda en això, ni molt menys) sense voler ser-ho declaradament; però clar que Tuli Márquez, com molts escriptors, escriu de l’entorn conegut, no ja per comoditat, sinó perquè sap que en aquest discurs és capaç d’arribar més a fons que molts altres. Amb un perfil que el relaciona amb pràcticament totes les modalitats audiovisuals, Márquez construeix una trama efectiva basada en un dia clau en la vida d’un grup d’enorme èxit: el d’un megaconcert de retorn. Ja sabeu, aquells grups que es passen la vida retirant-se definitivament i fent concerts de comiat. Les roques (doble picada d’ulls stoniana) organitzen un xou enorme, i als seus quaranta i molts anys els seus components ja retenen poca cosa (algun vici, com a molt) del que eren els joves de vint-i-pocs que van arrasar als vuitanta. Però la maquinaria tampoc està tan engreixada com aleshores: els pares dels músics, alhora que explotadors del negoci del talent, ja ronden la seixantena més ocupats en administrar la seva decadència que en cap altra cosa. El dia del concert esdevé un nus gordià de situacions que semblen confluir cap al caos. Però l’ofici de Márquez (sembla mentida que aquesta sigui la seva primera novel·la) intervé per convertir ‘L’endemà’ en un valuós retrat de la classe mitjana, ubicat en una Barcelona de barri acomodat (però no tant) amb una impecable tècnica descriptiva i una recreació ambiental que eleva a la novel·la per sobre de les expectatives. No, no és una novel·la temàtica.

La sensació aquí és física, suem i ens refresquem amb els seus personatges i caminem al seu costat pels carrers: ens asseiem amb ells a la taula del dinar familiar on els pares dels músics, (adaptats a aquell moment màgic en què el nen passa de ser un pelut que toca la guitarra amb uns amiguets a convertir-se en un ídol de masses que -valgui la redundància- amassa milions gràcies al seu èxit) passen a ser els seus mànagers, els administradors de les seves carreres. Com si aquell fos el moment definitori a la vida, a ‘L’endemà’ tothom sembla ser un adolescent de família de classe mitjana. Els components del grup, beneits per l’èxit que tolera el més capriciós dels comportaments, que gairebé converteix les seves addiccions en components necessaris d’un disseny de producte. Els pares, beneits pel destí que els permet viure a costa del talent dels fills (amb esforç i amb dedicació, però beneficiant-se d’aquesta gràcia del destí), però entregats, en la seva seixantena, a embolics, aventures, caps de setmana de golf. Una figura molt pròpia: el talent d’un component convertit en l’eix de la subsistència d’un clan familiar: música, fàbrica de filats a Sabadell, explotació porcina a Vic: quina diferencia hi ha.

Una irrupció rotunda, una novel·la fresca, dinàmica, treballada a fons en estil (ric, visual) i estructura (madura, però dinàmica), i molt més profunda del que podria semblar.

http://periscopi.cat/escafandre/item/l-endema