L’endemà

Per Aniol Rafel.

L’endemà és una novel·la on la música hi juga un paper principal. Però no només perquè els protagonistes siguin els tres membres de Les Roques, una de les bandes de més
COBERTA LENDEMA LLOM 133 ok.indd
èxit del país, sinó sobretot perquè el ritme i l’estil són els eixos narratius sobre els quals Tuli Márquez fa pivotar la seva ficció. «Pur estil», escriu Ricard Ruiz al Quadern d’El País, on qualifica l’autor com «un dels debutants més ferms que ha donat enguany la narrativa catalana». Muriel Villanueva, al seu blog Muricat, també es refereix a l’estil amb que està escrit L’endemà: «I amb tot l’estil. La lliçó màxima del Tuli: construir una història com un tret de bala del 22 sense permetre’s aparcar en segona fila la constància i la delicadesa necessàries per llegir-se i rellegir-se i polir-se i esborrar-se i tornar-hi sempre i un cop més sobre l’estil».

L’endemà és «una història de personatges que lluiten per un lloc al seu petit món: èxits, fracassos, fugides… narrats a ritme de rock», diu Ignasi Moya al Cultura/s de La Vanguardia. No és l’únic, Ricard Ruiz també s’hi fixa, i diu que el que tenim entre mans és una «història sobre el darrer concert d’una banda musical, però també sobre els somnis trencats i la fortuna, val la pena paladejar el seu ritme de thriller amb el rerefons de David Bowie». Muriel Villanueva hi afegeix: «Una anticipació de cop de puny obre l’obra, que després navega xino-xano, divergint entre moments i personatges, deixant entre les celles del lector desconfiat la falsa sospita que en aquesta novel·la em sembla que no està passant res de prou potent, però segrestant-nos a poc a poc en un crescendo sense aturador que ens fot de cap a la galleda i que ens renta grapejant-nos, xas-xas-xàs, sense sabó, i ens fa un manyoc i ens esprem i ens colpeja sobre la pedra de la vora del rierol i ens estén a una gespa ben verda, al sol, a pair el final».

És, en definitiva, una novel·la sobre «uns personatges que busquen donar sentit a les seves vides, perseguint el seu demà (L’endemà) a cop de decisions les repercussions de les quals de vegades són imprevisibles» (Ignasi Moya, Cultura/sLa Vanguardia). Rock’n’roll.

L’endemà, de Tuli Márquez.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s