Però jo sóc un ós

Per Isabel Monsó

Potser és perquè comença a fer caloreta i em vindria de gust sortir a passejar per la muntanya. O perquè sóc dels que no em crec que hi hagi literatura per nens i literatura per adults… O perquè m’agrada la il·lustració dels anys quaranta i cinquanta. Per la raó que sigui (i potser no calen raons), us recomano ferventment Però jo sóc un ós, de Frank Tashlin, un clàssic il·lustrat per un dels genis de l’animació de l’època d’esplendor de la Disney i la MGM.PERÒ JO SÓC UN ÓS

El relat s’inicia quan un ós, a començament de tardor, entra a la seva confortable cova per passar-hi els mesos d’hivern dormint, com fan sempre els óssos. Passats els quatre mesos de rigor hivernal, surt del cau, encara ensonyat, i de sobte descobreix que just a sobre de la seva cova han construït una fàbrica enorme, plena de treballadors, i, per acabar-ho d’arrodonir, llavors apareix el capatàs i li diu que deixi de fer de gandul i entri a treballar. L’ós, evidentment, al·lega que és un ós… però el capatàs, simplement, no se’l creu perquè, si ho fos, com s’explica que sigui en una fàbrica? Així que l’ós haurà d’explicar la seva lamentable situació al contramestre, el cap de personal, el sotsdirector, el director, el vicepresident i el president… i toparà sempre amb les mateixes respostes: si ell fos un ós, seria al bosc i no en una fàbrica…

No us recorda Temps moderns, de Charlot? I també produeix una estranya sensació de malson a l’entorn d’una figura desubicada, que sap que no hauria de ser allà i no veu com canviar la seva situació. Sens dubte, hi ha un abisme entre Josef K. d’El procés i el pobre ós de Tashlin, però produeixen igualment en el lector aquesta impotència davant d’una veritat no reconeguda pels qui ostenten el poder, que exerceixen un domini que fa dubtar al personatge de qui és ell en realitat. La faula de Tashlin conclou amb una lliçó que comprèn perfectament qualsevol lector, de 8 anys a 100 anys: encara que tots et diguin que ets una cosa que a tu et sembla que no ets, no t’oblidis de fer cas del teu instint.

La traducció d’Enric Larreula és encertadíssima. L’edició, amb tapa dura, és molt detallista. És un llibre que fa somriure i fa pensar. I et deixa un dubte difícil de resoldre: si, ara que comença la caloreta, m’agafen ganes d’apagar la pantalla i anar a voltar pel bosc… no deu ser que no sóc el que m’han dit que sóc?

Aquí podreu fer un tast de la història i veure les il·lustracions:

http://www.vienaeditorial.com/fitxers/TAST%20Però%20jo%20sóc%20un%20ós.pdf

Aquí veureu la coberta:

http://www.vienaeditorial.com/mostrarllibre.asp?ididioma=1&idllibre=828

I dues ressenyes per acabar de posar-vos la mel a la boca (ja s’hi escau, parlant d’óssos):

http://popoclibros.com/2013/04/22/pero-jo-soc-un-os/

http://www.miquelrayo.com/wordpress/?p=728

Però jo sóc un ós

Frank Tashlin

El jardí secret de Viena

Viena Edicions

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s