Quan cremàvem les fàbriques

Per Gregal.

Fins al segle XIX les filatures i els telers s’havien propulsat amb l’energia que proporcionaven els molins d’aigua, els animals de tir i la força dels treballadors. A finals del XVIII, un revolucionari enginy va subministrar a la indústria un nou tipus d’energia amb una potència impensable fins aleshores: el motor de vapor.

quan-cremavem-les-fabriques-9788494079467

Per poder funcionar, els motors de vapor precisaven de grans quantitats de carbó d’hulla, un combustible escàs i de pèssima qualitat al nostre país i, el poc que s’obtenia, era de pèssima qualitat. El gran productor d’hulla era la Gran Bretanya, país des d’on, amb vaixell, s’exportava als principals ports d’Europa, entre aquests el de Barcelona.

La relativa proximitat de Mataró i la bona comunicació que, gràcies al recentment inaugurat ferrocarril, aquesta ciutat tenia amb el moll de Barcelona van fer que aquesta vila costanera esdevingués un dels nuclis més afavorits per la nova Revolució Industrial. Les antigues fàbriques manufactureres ràpidament es van transformar en grans naus industrials. Aviat s’hi van establir factories noves. Les grans xemeneies creixien com bolets entorn de l’estació. Molta població de la Catalunya interior es va traslladar a la puixant població costanera a la recerca de treball. En poc temps, la ciutat va deixar de ser pagesa, marinera i manufacturera per esdevenir cada cop més industrial. Sorgeix una nova classe social, el proletariat, i unes noves idees, moltes de les quals procedents d’altres països socialment més avançats i revolucionaris.

Aquest ambient de canvi i d’agitació social que es va viure a Mataró durant el segle XIX ha estat un excel·lent caldo de cultiu que l’autor ha sabut aprofitar molt bé per bastir la trama d’aquesta novel·la.

Aquí la fitxa de la novel·la

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s