El país dels crepuscles

La novel·la negra i policíaca a Catalunya travessa un esplèndid moment de forma pel que fa a la producció. Un dels principals culpables és l’escriptor mallorquí, Sebastià Bennasar. Autor de vàries novel·les negres ben recomanables (Jo no t’espere, Mateu el president etc…) ens ofereix en aquesta ocasió El país dels crepuscles (núm. 6 de la col·lecció crims.cat), una història on narra l’espaordidora història d’un assassí implacable en un dels indrets més idíl·lics dels Països Catalans: la Vall de Bohí.6_Portada

“A la Vall de Boí ja hi arriba el fred, la neu comença a caure i les temperatures cauen en picat. El poètic i preciós paisatge de la vall però, es tenyeix de sang quan un assassí comença a deixar cadàvers a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. I no cadàvers sense mes, si no cossos mutilats, torturats fins a la mort i, sembla ser, representant escenes del passat històric”.

https://viajealrededordeunamesa.wordpress.com

Tot amb l’aparició d’un personatge singular –i ja conegut- dins de les novel·les de l’escriptor: el comissari Jaume Fuster que es troba allà per un curs de formació un personatge. A partir d’aquí tota una sèrie de personatges adornen la trama i ons els temes suren per totes bandes.

Lluís Llort afirma que “es tracta d’una novel·la coral i que toca temes com la llengua, el franquisme, el contraban, la gastronomia, l’ecologisme agressiu, la política.”

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/616052-de-lhorta-al-bosc-negres.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesCultura&utm_source=rss&utm_medium=mesCultura&utm_campaign=rss

Sens dubte, una de les novel·les negres més gèlides de la novel·la negra en català amb pinzellades i descripcions mediterranis i amb un duresa dels mítics “hard-boiled” nord-americans. Una novel·la crítica de realitat social i política.

Yolanda Aguilar ens explica que “El país del crepuscles” comença anant al gra i sense delicadesa. Que s’ha de matar, doncs es mata i si esquitxa de sang, mala sort (o bona tractant-se de novel•la negra). En aquest sentit la novel·la de Sebastià Bennasar és molt americana ja que ens mostra l’obra d’un assassí en sèrie truculent que deixa la seva obra a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. És una novel•la trepidant, que no estalvia violència (una escena amb porcs presents fa molt mal) i que ens mostra la fredor, no només per on està localitzada, sinó també dels que comenten els crims.

http://www.lafinestradigital.com/2013/03/09/el-pais-dels-crepuscles-de-sebastia-bennasar/

 

Una d’aquelles novel·les negres que fugen de les convencions més típiques i que s’allunyen dels ambients més urbans. L’escriptor Antoni Serra comentava al respecte que es “la mejor, la más madura, más intensa y más electrizante de las novel·les negres de Bennasar” i els escriptors Andrea Robles afegien: “és sense discussió la millor de les seues novel·les i un dels textos negres més notables apareguts els darrers anys.”

http://andreacriminalrobles.blogspot.com.es/2013/02/el-pais-dels-crepuscles-sebastia.html

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s